Des d’una visió del món com a parany, l’objectiu és mirar de desembolicar-nos per a escapar d’aquest món caòtic. Intentem sortir-ne i ascendir a un pla superior, immaterial. Aquesta postura es basa en una visió de la realitat en la qual la ment està per sobre de la naturalesa i l’esperit està per sobre de la matèria. Aquesta visió fomenta el menyspreu pel pla material.

Molts de nosaltres en el camí espiritual caiem en aquesta perspectiva. Afirmant l’existència d’una realitat transcendent diferent de la societat materialista, la situem allunyada de la confusió i el sofriment. Assignem la tranquil·litat que trobem en les pràctiques espirituals a un paradís que està allunyat del nostre món i al qual podem ascendir, en el que estar segurs i serens. Això és complicat, perquè continuem tenint cossos i depenem d’ells, per molt avançats que estiguem en el camí espiritual.

Intentar escapar d’una cosa del que depenem genera una relació d’amor-odio amb allò …… ……

Una relació d’amor-odi amb la matèria reforça la idea que la ment i l’esperit estan separats del món natural i són superiors a ell. …….

Moltes persones en el camí espiritual, com que valoren molt el no aferrament a les coses del món poden sentir-se poc inclinats a comprometre’s en l’enrenou i confusió de treballar pel canvi social. ….. …..

Alguns budistes semblen entendre la no aferrament com un alliberament del món i del seu destí. Però Buda va ensenyar la no identificació a l’ego, no al món. De fet, Buda desconfiava dels qui intentaven desvincular-se del regne material, comparava els seus esforços amb els d’un gos lligat amb una corda a una estaca a terra. Com més s’esforçaven per alliberar-se, més voltes donaven, arribant a enroscar-s’hi.

Pressuposant que el món i el jo estan essencialment separats, imaginen que poden curar un abans de curar l’altre. Aquesta postura transmet la impressió que la consciència humana habita en algun refugi, tancada i independent de la situació col·lectiva, i després surt al camp de joc quan està preparada i llesta.

Segons la meva experiència, el propi món té un paper que jugar en el nostre alliberament espiritual. Les seves pròpies pressions, dolors i riscos poden despertar-nos, alliberar-nos dels lligams de l’ego i guiar-nos cap a la nostra vasta veritable naturalesa.

Extracte de World as lover, world as self de Joana Macy

Entrada similar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *